www.saloumagazine.com | Salou, Dilluns 06 de Setembre 2010
Els vicis vénen com a passatgers, ens visiten com a hostes i es queden com a amos.
El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...
Els diferents estrats de la nostra vida descansen tan atapeïdament que en els fets posteriors sempre en trobem d'anteriors, no pas com a cosa feta i enllestida sinó present i viva.
Cal demanar el que no és just, per a obtenir el que és just
Para escribir novelas no hace falta imaginación. Sólo memoria. Las novelas se escriben combinando recuerdos.
El passat és una amenaça. El passat té una capacitat immensa de destrucció del present.
La fortuna ajuda els qui s'atreveixen.
Nada resulta más contradictorio ni hay terreno más minado que convivir en la anormalidad como si todo fuese normal, esforzarse en la apariencia de que no pasa nada, de que todo está en orden, cuando el desorden sopla como el viento en las ramas que sin embargo no se mueven...
La globalització és com una poma corcada, porta el germen de la seva pròpia destrucció
Aquesta és la paradoxa de la vida: és fàcil complicar les coses i difícil que les coses resultin senzilles.
La literatura es lo mejor que se ha inventado para defenderse contra el infortunio.
Visca l'amor / que m'ha donat l'amiga / fresca i polida com un maig content! /Visca l'amor / l'he cridada i venia / tota era blanca com un glop de llet. / Visca l'amor / que ella també es delia. / Visca l'amor: / la volia i l'he pres.
A la victoria que no sea clara, caballeresca y generosa preferimos la derrota, porque es necesario que mientras cada golpe del enemigo sea horrendo y cobarde, cada acción nuestra sea la afirmación de un valor y de una moral superiores.
Triar el dubte com a filosofia de la vida és semblant a triar la immobilitat com a mitjà de transport.
El món de les idees, de les sensacions, és inefable i, en canvi, la vida quotidiana està governada per les exigències de la pols i del fang que ens constitueixen. De terra estant.
És fàcil, massa fàcil, identificar-se amb la víctima. Més difícil i més revelador és conèixer-se en el fanàtic, el suïcida o el botxí. Només amb ells descobrim, a través de la desigualtat dels nostres destins, la identitat profunda de l'existència humana.
Els occidentals potser hem perdut el dret, almenys temporalment, a esperar compassió per les nostres pèrdues dels que han vist tanta indiferència davant la pèrdua dels seus éssers estimats, tanta asimetria en la compassió.
El Universo no puede permitir que el orden se instale en forma definitiva. Hacerlo significaría su muerte. La vida surgió como una necesidad de equilibrar el caos. Si el caos termina, la vida también.
L'últim déu desapareixerà amb l'últim home. I amb ell, la por, el pànic, l'angoixa, tot plegat màquines de crear divinitats.
"Llibertat" no és una paraula màgica que pugui obrir totes les portes i amagar tots els defectes i tots els abusos. Que cadascú pugui pensar, dir i fer el que vulgui, encara no significa que qualsevol cosa que cadascú pensi, digui o faci ja hagi de ser bona i acceptable.
És en la traducció de les grans obres on sorgeix, peremptòria, la necessitat d'afinar i forçar els límits del que és expressable en el propi idioma.
Las palabras son siempre más completas, mejores, que su definición.
Qui creu en alguna cosa, qui té prou energia, prou passió, prou ganes de viure, pot trobar en els recursos que ofereix el món d'avui dia els mitjans per realitzar alguns dels seus somnis.
Som d'on voldríem anar i no d'on venim.
Todo el que practica cierta belleza es, tarde o temprano, destruido. La gran Humanidad no tolera la belleza, quizá porque no puede vivir sin ella; el horror de la fealdad avanza cada día a pasos acelerados.
Les llàgrimes netegen els ulls, no la realitat.
Saps quin és l'error que sempre cometem? El de pensar que la vida és immutable, que una vegada s'ha triat un camí l'hem de recórrer fins al final. El destí, en canvi, té molta més fantasia que nosaltres. Precisament quan creus que et trobes en una situació sense sortida, quan arribes al cim de la màxima desesperació, amb la velocitat d'una ràfega de vent, tot canvia, es trasbalsa i d'un moment a l'altre et trobes vivint una nova vida.
El mal es porta a dins, no és el mal el que ens arrossega, ni el bé, sóc jo qui arrossego el que puc, els ossos, l'ànima, els dubtes, els embolics, com un camell arrossega la seva gepa
El que no s'aprèn de jove, s'ignora a l'edat adulta.
Si trenques les petites promeses, trencaràs les grans.
Ens extasia molt més allò que ignorem que allò que sabem.
La televisió és el mirall on es reflecteix la derrota de tot el nostre sistema cultural.
Les pitjors possibilitats de la imaginació són el lloc on vius. Només que pensis una cosa, ja pot ser que passi.
No hay mejor canción que la que cantan tus latidos
Mirarem de no convertir-nos, / de ser lleials, i no mentir-nos / que ens havíem dut enganyats / quan ens guiava aquest tenaç / propòsit d'anar passant dies / i empenyent anys, que és tota vida.
Existeixen dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer l'idiota i l'altra, ser-ho.
Si ens aturéssim a la penombra de les escales que transitem amb freqüència -el ferro fred de la barana, el pom com una pinya blanca- ens podríem veure a nosaltres mateixos anant i venint a través del temps, sucumbint a les nits o abraçant la claror de la plenitud, estimbant-nos o ascendint; ataüllaríem allò que no té remei no només quan els fets ja pesen i són història sinó també abans de perpetrar-los, quan sembla que res no ens hi obliga i som lliures. Per això ningu no s'atura mai al vertigen fosc de les escales.
Els dies que desaprofitem, també ens els compten.
El sistema que nos esclaviza es muy, muy sutil: somos esclavos de nuestra libertad, de nuestro sistema libre. Nos hace infelices, pero lo aceptamos porque lo contrario es la no libertad.
Tenim suficient religió per odiar-nos els uns als altres, però no prou per estimar-nos.
Mesurar les paraules no és necessàriament endolcir-ne l'expressió, sinó haver previst i acceptat les conseqüències de dir-les.
Hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana. I de l'univers no n'estic segur.
No, senyor! No, senyor!... Més m'estimo cantar / entrar, sortir, ballar, ser sol, sentir-me viure, / mirar amb el cap ben alt, parlar fort, i ser lliure; / anar amb el barret tort, contemplar l'univers, / per un sí o per un no, barallar-me... o fer un vers! / No tenir gens en compte la fama i la fortuna, / poder, amb el pensamernt, enfilar-me a la lluna! / No haver d'escriure un mot si de mi no ha sortit, / i molt modestament poder-me dir: Petit, / estigues satisfet de flors i fruits i fulles / si és al teu jardí que en culls o bé n'esbulles! / I si arriba el triomf, quan l'atzar ho ha dispost, / no haver d'estar obligat a satisfer un impost, / davant de mi mateix reconèixer-me els mèrits, / no haver de pagar mai per uns favors pretèrits, / i, encara que no sigui poderós el meu vol, / que no arribi gens lluny, saber que hi he anat sol!
És molt trist veure que la natura parla mentre el gènere humà no escolta.
L'home que graciosament ensenya el camí a qui va errat, fa com si li encengués una llum amb la seva llum. No s'il.lumina ell pas menys, per haver-la encesa a l'altre.
Los expertos en comunicación son muy conscientes de la proverbial fascinación que sentimos los seres humanos por las calamidades y desventuras que acosan a nuestros compañeros de vida. Este conocimiento explica el hecho de que los medios estén recordándonos día y noche los percances más violentos y penosos que ocurren en el mundo. En consecuencia, parece que pasamos más tiempo amargados por las noticias de desastres aberrantes y puntuales que celebrando los buenos momentos que continuamente nos depara la vida.
Hi ha persones que semblen tenir només una idea, i és una llàstima que sigui equivocada.
La nostra societat és masculina i, fins que no hi entri la dona, no serà humana.
Hi ha tantes coses més importants a la vida que els diners! Però són tan cares!
Una persona només és lliure de veritat quan pot permetre's accions sense cap objectiu, només perquè li ve de gust fer-les, sense planejar res ni esperar resultats.
Amb la concòrdia les coses petites creixen, amb la discòrdia les més grans s'ensorren.
Com més estranyes són les coses una per l'altra, més màgica és la llum que brolla del seu contacte.
Viurà feliç i amo d'ell mateix aquell que al terme de cada dia pugui dir: ‘he viscut'.
Estoy harto de vivir en un mundo cínico, sin valores, donde hablar de utopías se considera una muestra de debilidad.
Mereix que l'enganyin el qui, quan dóna, pensa en el que rebrà.
Les decisions es prenen en pocs segons i es paguen tot el temps que queda.
És un vici de la humana malignitat de lloar sempre el que és antic i avorrir les coses actuals.
De tot el que ha estat escrit, només m'estimo allò que un escriu amb la seva pròpia sang. Escriu amb sang i t'adonaràs que la sang és esperit.
Res no hi ha en l'intel.lecte que no hagi estat abans en els sentits.
Tots els dies passats han estat vigílies i tots els dies futurs l'esdevenidor. Tornar a ser vigília, ni que sigui una hora, és el desig impossible de cada ahir que ha passat i de cada avui que està passant.
Ja que no és possible el que vols, vulgues el que és possible.
La sortida sempre es troba dins nostre.
Un home es defensa millor amb la veritat que no amb un jurament.
No hi ha res més terrible que estar sol entre la gent
En un món on existeix el temps, res no pot tornar a ser com era.
Com més volto pel món, menys m'agrada.
La contemplació de la natura m'ha convençut que res del que ens podem imaginar no és increïble.
Potser el sentit de la vida només es troba en omplir el buit que dins nosaltres deixà la infantesa i per això vull recobrar-la.
Es pot viure sense rellotge: és més complicat fer-ho sense destí, amb una vida que ja no té cites.
Una resposta sempre és el tros de camí que has deixat enrere. Només una pregunta pot assenyalar endavant.
La vida no és per als qui la contemplen, sinó per als qui la viuen.
Les conviccions no viuen si no tenen ocasió de lluitar.
No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú.
Si véns amb mi, no demanis un camí planer, ni estels d'argent ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort i que la vida ens doni un camí ben llarg
Sóc pescador d'un poble que ja té nom, és a la vora de la mar, el racó més bonic del món.
Sóc pescador d'un poble que ja té port, aquí amarraré la meva barca quan m'arribi la mort.
Copyright © 2010. Saloumagazine - Revista independent. Tots els drets són reservats. Versió v.1.0