Amb molta cortesia (8)

Els coloms missatgers han deixat d'existir. Aquesta és l'última gran notícia en protocol militar. La meva primera impressió va ser: No se n'havien adonat abans que hi ha altres maneres de comunicació millors i més ràpides? Es veu que no.

El fet és que em va semblar una notícia pròpia de fa 40 anys i més de la manera com se'n parlava: "desmilitarització dels coloms missatgers". Entenc que acomplissin la funció comunicativa entre l'exèrcit, o qualsevol membre de la Defensa Nacional, però per un moment me les he imaginat amb un cetme penjat de l'ala i unes botes militars.

Perdoneu l'humor amb què veig les coses, però sóc dels termes mitjos. El protocol pot ser feixuc amb tanta correcció i, a la vegada, pot ser necessari amb certa mesura.

La qüestió és que els pobrets coloms que estaven militaritzats (em costa escriure-ho i tot) ja han passat a millor vida. Ja són lliures i ara poden dedicar-se a volar sense necessitat d'anar repartint missatges.

Tot això, que va sortir publicat al BOE, afirmava que el Reial Decret deixa a la legislació esportiva la tinença, el control i l'ús dels coloms missatgers. Me'ls imagino com la pobre gosseta Coloma, una gossa d'atura que feia quilòmetres gràcies al crit "Jau!" del seu pastor. Així que ara els coloms s'entrenaran, pel que jo entenc, però no amb finalitats militars o de defensa.

Potser dintre de poc temps passaran a dir que els mails s'han de "militaritzar", perquè potser els serveix com a eina comunicativa. O potser millor, us imagineu una xarxa social només per als militars? Tothom que s'inscrigués allà no podria obrir-se un perfil, com qualsevol pot fer al Facebook. Hauria de ser una xarxa on es controlés estrictament qui s'hi adhereix i amb quina seguretat ho fa.

No sé si estic somiant truites amb tot el que dic, però tampoc mai ningú s'hagués pensat que hi haguessin xarxes socials de diferents perfils professionals, o de diferents condicions socials. Tothom té necessitat de comunicar-se i el nou paradigma és a la xarxa. Per què no pot haver-hi una xarxa social de militars que, a més de permetre'ls interactuar, els ofereixi un lloc on comunicar-se efectivament sobre el que puguin necessitar en alguna actuació?

No tot seria tan fàcil, però si s'estudiés a fons, podria ser una molt bona opció de comunicació. Funciona en altres àmbits, per què no en aquest?

Tocant més de peus a terra, diré que el protocol també té el dret i la necessitat d'anar innovant. El que penso, però, és que molts dels que s'hi dediquen tampoc tenen la voluntat de progressar. Potser ja els va bé estar com ara, o potser ja els funciona. Però està clar que, com tot, necessita un canvi per anar-se adaptant a la nova societat. Que de fet, sempre serà nova. Mai no hi ha prou canvis i tot envelleix de seguida.