L'altre dia, un bon amic em va dir que no entenia i que no podia ser que en una cercavila es barregessin diables amb gegants, nans amb bastoners, dracs amb mulasses i patrons amb grallers. No podia entendre com aquells elements tan dispars podien tenir cap altre raó de ser que no fos fer concentracions de gegants, correfocs i trobades de grallers. I, la veritat, no és estrany que molts ho vegin així.

Avui en dia, hi ha força gent que encara es sorprèn de la riquesa del nostre patrimoni cultural, sobretot pel que fa a les celebracions populars. Aquest patrimoni està format per una amplíssima representació de balls, imaginari i bèsties de tota mena, tot ben amanit amb una bona cort d'instruments i formacions musicals. L'aparició d'aquests elements durant els segles passats no succeeix d'una manera capritxosa, sinó que neixen dins del cicle del Corpus Christi, que és la base de les processons i les cercaviles que trobem en les festes majors del país. És a dir, que quan parlem de cercaviles o processons, parlem de Cultura Tradicional en majúscules. Tot el grup d'elements que brota d'aquesta arrel és el que s'anomena Seguici Popular o Seguici Tradicional i la seva primordial raó de ser és participar aplegats en cercaviles i processons, on els trobem en el seu estadi natural.

Sorprenentment, a dia d'avui, són moltes les poblacions que en fer la seva festa major obvien les cercaviles i les activitats pròpies de la nostra cultura i tenen com a plat fort les concentracions o trobades, normalment de gegants. Queda clar que, encara que hi participin elements identificats plenament en la nostra cultura, una concentració de gegants és això: una mostra, una trobada. Llavors, com és que, podent fer cercaviles o processons, aquestes es substitueixen per concentracions de gegants? Com és que aquestes trobades han desplaçat en molts indrets un acte genuïnament tradicional com la cercavila? Per entendre-ho, ens haurem de situar a finals dels anys 1970 i principis dels anys 1980.

En aquells anys, apareix un ferm moviment de recuperació de la nostra cultura agafat de la mà del moviment associatiu que emergeix amb l'arribada de la democràcia. En molts casos, l'empenta d'aquells anys té un mal company de viatge, que és la manca de coneixements sobre la pròpia cultura i sobre l'enorme varietat d'opcions que ens presenta. Hem de tenir present que venim de quaranta anys de dictadura. Alhora, la unió d'aquest desconeixement amb allò de "si al poble del costat ho tenen, nosaltres més gran" fa que comencin a aparèixer gegants com a bolets per tota la geografia catalana.

El segon pas cap a l'aparició de les concentracions de gegants té a veure amb el fet que les colles geganteres volen tenir vida més enllà de la seva pròpia festa major. Així, aquella primera trobada pel bateig dels gegants, porta a una segona i a una tercera i la visita que es torna al poble del costat fa que aquesta activitat s'estengui pel territori.

Per últim, és lògic que, si un poble fa únicament trobades de gegants i no mostra altres opcions a l'hora de fer més gran el Seguici Tradicional, aquest s'acabarà ampliant només amb gegants. I, en aquest sentit, ens faríem creus de la quantitat de pobles que tenen diverses parelles de gegants en detriment d'altres possibilitats. En aquest sentit, és molt curiós veure com persones amb sensibilitat pel món de la cultura tradicional ignoren les festes majors que han conservat les nostres tradicions, els elements del Seguici i els actes tradicionals. Desvinculen aquests elements del seu origen i ús i, sense saber-ho, molts cops acaben treballant en contra de la pròpia cultura, tot pensant que ho fan al seu favor.

En tot cas, aquest procés mai no ha passat de manera malintencionada. No és difícil imaginar que, si cada poble hagués recuperat altres elements a banda dels gegants (mulasses, cucaferes, bastons, cercolets, etc.), a dia d'avui parlaríem de cercaviles i no de concentracions de gegants. Ja que, al cap i a la fi, aquestes trobades no deixen de ser una cercavila de gegants que, malauradament, entesa amb un sol element, no han permès que es generessin cercaviles pròpiament dites.

A dia d'avui, les concentracions i les trobades ja són un element més a tenir en compte en les nostres festes majors. Sempre és d'agrair poder presenciar mostres de cultura tradicional, ja que són un complement perfecte per conèixer la pròpia cultura i per descobrir, fins i tot, tradicions foranes. Però també ens ha de quedar clar que, si volem fer cultura tradicional, hem de fer cultura tradicional i no substituir-la per trobades, concentracions o festivals d'elements individuals. L'element propi de la nostra cultura és la cercavila i les trobades han de complementar els actes de la Festa Major, mai al contrari. A més, la cercavila és la festa col.lectiva, la de tots, la que fa lligams, no només entre els associats d'una mateixa entitat, sinó entre les persones de les diferents agrupacions. I d'això tan senzill se'n diu fer poble.

Què us sembla, fem poble?