Teletext (2)

Sens dubte Generación Ni Ni (La Sexta) es un reality show de contrastos. Com pot ser que la vida d'uns joves acusats de no tindre ofici ni benefici sigui un dels programes que més guanys reporta a la cadena? Si bé és cert que als inicis va costar arrancar la sèrie, avui gaudeix de gran notorietat i popularitat, i no precisament gràcies a les proves o "responsabilitats" que se'ls imposen, sinó degut a l' espontaneïtat i el desvergonyiment dels seus protagonistes.

Així doncs, els joves Ni-Ni no treballen? No obtenen beneficis? I tant que treballen! Ofereixen a l'audiència el màxim que d'ells s'espera: conductes violentes, consum de drogues, sexe, comentaris immorals, maltractaments, vexacions... i s'hi deixen la pell! Això sí, no obtenen beneficis, ja els obté la cadena per ells.

Si en d'altres succedanis televisius l'excusa del programa és la d'una "investigació sociològica", a Generación Ni-Ni ens venen la idea que pretenen alliçonar i inculcar valors als membres de la casa. En resum, és una barreja entre Gran Hermano y El encantador de Perros, però amb protagonistes menys receptius. Representa que volen civilitzar els protagonistes, però llavors es troben una nova contradicció: la finalitat del programa és eradicar l'actitud que agrada a l'audiència? L'objectiu és avorrir? Evidentment no, és per això que el programa s'encarrega de buscar el morbo en la rehabilitació.

És un paradigma curiós i alhora contradictori amb el mètode utilitzat en els reality shows fins al moment: mentre els programes tipus OT potencien el talent dels concursants per fer-los cada cop més mediàtics, a Generación Ni-Ni agafen personatges amb grans aptituds televisives i les eradiquen fins a convertir-los en subjectes sense cap interès.

En definitiva, es tracta d'un programa que no deixa indiferent, que pretén mostrar la realitat d'una generació de la qual, d'una manera o d'una altra, ens mofem igualment.