‘Las señoras que integramos el grupo de Cáritas nos reunimos los miércoles y tratamos de ayudar a todos los que necesitan de nosotras'. Aquesta és la primera anotació que consta al llibre d'actes de Càritas Salou i que resumeix la filosofia purament altruista de les fundadores d'aquesta associació al municipi. Vint-i-cinc anys després del seu naixement, aquestes dones han rebut el reconeixement de la ciutadania en l'acte d'homenatge que se'ls va retre el passat 13 de març, en el marc d'un sopar benèfic que va tenir lloc al Restaurant Club Nàutic.

En aquest esdeveniment social hi van participar més de 400 persones, però n'haurien pogut prendre part moltes més, perquè les entrades es van exhaurir en només un parell de dies.

Malgrat tot, les protagonistes d'aquest acte mai no han buscat el reconeixement públic. ‘No hem ajudat cap persona perquè ens ho agraís', coincideixen en assenyalar la Maria Teresa Capdevila, l'Antònia Llop, la María Lucía Pascual, la Lina Juanpere i la Carmina Llanes, reunides per explicar les seves vivències als lectors de Salou Magazine.

Aquest grup, juntament amb la desapareguda Margarita Murgans i altres dones que per diverses circumstàncies no han pogut acudir a la cita (la Paquita Sánchez, la Carme Morera, la Cèlia Domènech, la Teresa de la Sota), han estat durant molts anys les úniques integrants de Càritas. Amb la vitalitat que desprenen a l'actualitat resulta fàcil imaginar-se-les fent pels necessitats tot allò que calgués per ajudar-los.

‘És que aleshores, estàvem a punt per a tot: anàvem a veure malalts, fèiem cures, portàvem plats calents a les cases, donàvem menjar i roba, ajudàvem a trobar feina, a rentar-se a aquells que no podien fer-ho sols, i a pagar llibres, llet pels nens, transport i altres compres que ens demanaven, com ara una cadira de rodes i una rentadora', precisen. A més, aportaven diners al centre de solidaritat per la droga, a la Casa de Transeünts de Tarragona i al col.lectiu de presos.

‘Ens trucaven a qualsevol hora. En una ocasió, recordo, la Guàrdia Civil es va posar en contacte amb mi a les deu de la nit, perquè una prostituta romanesa s'havia escapat del prostíbul i necessitava ajuda. Una altra vegada, per festa major, vam haver de pagar el bitllet de tren a una dona maltractada perquè pogués tornar a Madrid, on vivia la seva família', explica la Maria Teresa Capdevila.

La Maria Teresa, precisament, va ser la impulsora de Càritas a Salou. Va ser ella qui va tenir la idea de fundar aquesta associació al municipi, en veure que les necessitats de Salou no estaven cobertes. ‘Aleshores, quan Salou pertanyia a Vila-seca, l'assistenta social només venia un dia a la setmana al poble i amb això no n'hi havia prou'.

Per tirar endavant aquest projecte, van haver de fer front a moltes dificultats, principalment econòmiques. El local on es reunien els dimecres de les 5 de la tarda a les vuit del vespre, que sempre ha estat ubicat al darrere de l'església, tenia goteres i no disposava ni de lavabos ni de calefacció. Però això no és el que més els preocupava. L'Antònia Llop, que era l'encarregada dels comptes, sempre patia pel pressupost que tenien, que amb molt d'esforç acostumava a ser d'un milió de pessetes a l'any.
Aquests diners procedien de la subvenció de l'Ajuntament, d'una col.lecta a l'any que organitzaven els Dijous Sants a les esglésies de Santa Maria del Mar i de Sant Ramon; d'un compte corrent que tenien obert a la Caixa de Pensions per rebre aportacions; dels donatius en metàl.lic que la Paquita Sánchez tenia l'habilitat d'aconseguir demanant per les botigues i pels carrers; i de la venda de loteria de Nadal. El menjar que repartien provenia de la Creu Roja.

‘Moltes vegades solucionàvem els problemes que se'ns presentaven amb diners de les nostres butxaques, perquè ens sabia greu dir que no', admet la Lina Juanpere.

‘Un cop, quan estàvem gairebé en números vermells, va arribar un donatiu molt generós. Jo sabia que Déu ens ajudaria, perquè estàvem fent el bé', afegeix la Maria Teresa en aquest punt.
Per elles, la seva recompensa ha estat veure com algunes de les persones a qui han donat un cop de mà han aconseguit tirar endavant. Per aquest motiu, contínuament introdueixen en la conversa diversos exemples: ‘Us en recordeu de la Fátima, que era del Marroc i no sabia parlar castellà? Doncs es va comprar un pis i treballa en un hotel. L'altre dia em va parar pel carrer, em va donar les gràcies per la nostra ajuda i em va dir que nosaltres l'havíem tret del pou en què es trobava', diu la María Lucía Pascual.

A banda de la ‘satisfacció personal' que totes experimenten en ‘pensar que sempre han fet tot el que han pogut per ajudar a la gent', declara la Carmina Llanes, asseguren que han après a acceptar les persones tal com són. En aquest sentit, la Maria Teresa declara: ‘Te n'adones que no s'ha de jutjar la gent'.

I finalitzen la trobada amb Salou Magazine amb un missatge pel col.lectiu jove: ‘Nosaltres vam plantar la llavor de Càritas a Salou. Ara esperem que els joves s'apuntin a ser voluntaris i continuïn la feina que vam iniciar fa 25 anys'.