La República de les persones (15)

Càritas Salou ha fet 25 anys (o quasi bé) i l'esdeveniment es va celebrar amb un Sopar Benèfic al Restaurant Club Nàutic Salou de la mà del Club Rotary International, les Parròquies de Santa Maria del Mar i de Sant Ramon i de Càritas Salou. El sopar va ser tot un èxit. Més de 400 persones hi van participar i es parla de desenes i desenes que van voler ser-hi i no van poder per manca d'espai...

L'acte va estar molt ben organitzat, molt ben amenitzat i molt ben conduït. La vetllada va estar presidida per l'agraïment a les fundadores de Càritas i a la feina desenvolupada i que desenvolupa actualment aquesta entitat a Salou, i per un gran sentiment de solidaritat. Els parlaments de la senyora Molas (M. Teresa Capdevila), de l'Arquebisbe de Tarragona, del president de la Diputació, de l'Alcalde de Salou, del President del Club Rotary, etc., van coincidir en un enaltiment de la feina anònima i de l'amor que representa la tasca de Càritas. La mateixa paraula Càritas significa amor, amor cap els altres, ajut a qui ho necessita... en definitiva, l'inici de la festa apuntava cap una gran nit dedicada a una litúrgia per recordar, reafirmar i projectar aquest sentiment fet obra.

La litúrgia és -en poques paraules- una representació de valors i de creences de forma visual i tangible. És una forma de transmetre sentiments i actituds -que no són visibles- a través de la paraula, el gest, la imatge i la participació de l'espectador, que sí són visibles. En certa manera, qualsevol acte públic és una forma de litúrgia. I, concretament, el fet que el sopar del 25è aniversari de Càritas anés orientat a recordar i a posar en relleu la solidaritat, el sentiment de caritat i l'amor al proïsme, fa que també es pugui considerar un acte litúrgic.

En la litúrgia tot comunica. Les paraules dels discursos, les actituds dels oradors, el gestos, els objectes, etc. Tot forma part del mateix missatge. Per tant, és essencial que totes les parts i elements de la cerimònia siguin coherents amb el missatge que es vol donar, que siguin complementaris i harmònics. I per això, va ser sorprenent que un acte dedicat a la solidaritat, a donar sense esperar res a canvi, a compartir amb qui més ho necessita... acabés amb una gran rifa. Les paraules d'amor i de solidaritat de l'inici van quedar en franca contradicció amb el final del sopar. Feia estrany veure l'allau de regals i l'alegria de qui els rebia en comparació amb el missatge que vàrem rebre al començament de l'acte. El que va començar amb un missatge de despreniment i de solidaritat va acabar en una mena de festa consumista.

Que ningú s'ofengui. Els organitzadors van actuar de bona fe, els agraciats amb un regal tampoc van actuar malament. Ningú -de fet- no va fer res mal fet. Però vist amb perspectiva, del que es tractava era de donar i no de rebre. I si és així, em pregunto, quants regals de la rifa van anar a parar a Càritas?