El Patrimoni històric de Salou (5)

A finals del segle XV i començaments del segle XVI els principals ports catalans eren els de Barcelona, Salou, Tarragona, Tortosa, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Blanes. Al Camp de Tarragona hi havia altres ports i punts d'embarcament i desembarcament no menys importants, però aparentment amb un moviment comercial inferior als anteriorment esmentats. Aquests eren els de Cambrils, l'Esquirol - també a Cambrils, al final de la platja de Vilafortuny -, Tamarit i Torredembarra.

Tot i la manca d'un estudi global de la dinàmica comercial marítima catalana durant aquest període, sembla evident, en funció dels treballs de caire local coneguts, que Barcelona seria el principal port de referència. En segon terme, hauria de situar-se el port de Salou, en dura competència amb el de Tarragona si ens atenem a treballs com el realitzat per Onofre Vaquer, referent al comerç entre Catalunya i Mallorca. Segons el mateix, Salou es posiciona com a segon port de Catalunya entre els anys 1448 i 1468. Crida l' atenció d'aquest estudi que les dades unificades dels moviments portuaris d'aquest període dels tres principals ports de la província de Tarragona (Tortosa, Salou i Tarragona) no superen els moviments del de Barcelona respecte del trànsit cap a Mallorca, la qual cosa manifesta l'evident influència de la ciutat de Barcelona respecte de la resta del territori català.

Per tal de potenciar el port de Tarragona que, com gairebé tots els ports en aquella època amb l'excepció del de Mallorca, no tenia cap mena d'infraestructura per donar protecció als navegants, l'Arquebisbe Pere d'Urrea inicià la construcció d'un embarcador de 100 canes de Montpeller - 150 m. -. Els ingressos de la ciutat de Tarragona no permetien sufragar el cost total de les obres, de tal manera que demanaren al rei el privilegi de cobrar arbitris a tots els pobles, viles i masos del Camp de Tarragona, al.legant que tots ells es beneficiarien del port. La Comuna del Camp de Tarragona - una institució creada l'any 1305 amb l'objectiu de defensar els interessos de les viles i pobles sotmesos a la senyoria de l'arquebisbe - s'hi oposà, adduint la utilització del port de Salou per als seus interessos, generant-se d'aquesta manera un plet entre els pobles de la Comuna i la ciutat de Tarragona. Desprès de sis anys de litigi (1498), la Comuna guanyà el plet. El comerç s'havia anat desplaçant progressivament cap al port de Salou, mentre que la ciutat de Tarragona prohibia el tràfic comercial a tots aquells mercaders, pobles i viles que s'havien negat a pagar l'impost.

Durant els següents deu anys aproximadament sembla que hi hagué una certa treva entre Tarragona i la Comuna del Camp en aquest aspecte. Però a mitjans del mes de gener de 1509 es presenten al port de Salou "... alguns hòmens de Tarragona, entre los quals avia hu de ells q ab nom de sindich feu requesta al qui li diuen lo Falquoner [...] q posàs pena a un patró de una caravera q avia portades e descarregades sertes botes de arengades alí a Salou, q dites arengades tornàs a carregar e q aixi matex posás pena q ningú se les se'n portás". La pena era de mil florins. El mes de febrer, els reusencs s'assabenten que per ordre de l'arquebisbe s'havia posat una sanció a un patró d'un vaixell gallec que portava peix salat. Al mes de març, els patrons de barques que eren a Salou no venien la pesca a ningú i tenien ordres de portar la pesca a Tarragona, tot i que els reusencs donarien protecció econòmica pel pagament de les multes i cobertura legal.

Davant d'aquests esdeveniment - i d'altres de les mateixes característiques -, semblava clar que s'iniciaria un altre plet, però la Comuna i la ciutat de Tarragona arribaren a un pacte mitjançant el qual la solució a la prohibició de carregar i descarregar mercaderies al port de Salou el decidirien dos prestigiosos juristes de la ciutat de Barcelona. Però Tarragona anà directament a parlar amb un representant del rei, obtenint d'aquest una provisió de tancament del port de Salou el 16 de novembre de 1510. Aquesta provisió fou ratificada pel rei Ferran II a les Corts de Montsó el 28 d'agost de 1510.

Bibliografia i fonts documentals
Arxiu Municipal de Reus
Eufemià Fort: Notícia històrica d'una singular institució medieval, la Comunitat de pobles del
Camp de Tarragona. 1975.
Carles Maristany: L'època moderna. Els segles XVI, XVII i XVIII. Història general de Reus, vol. II. 2003.
Onofre Vaquer: El comerç entre Catalunya i Mallorca als inicis de l'edat moderna. Rev. Pedralbes, 18, pàg.39-55, 1998.