Salou MagazineSkyline Salou

www.saloumagazine.com | Salou, Dijous 09 de Setembre 2010

 

POTSER SÍ, POTSER NO

POTSER SÍ, POTSER NO

15/12/2009 | CLAUDIA LAVILLA | EL RELAT

 De vegades m'agradaria canviar de pell; poder creure coses en què ara no crec; poder canviar opinions respecte a coses... M'agradaria ser, durant una nit, el mar; movent-me lentament, fosc i profund, Sent l'únic capaç de reflectir un immens cel que canvia a cada segon, sentir la llum dels estels en mi i estar il.luminat per una gegant i blanca Lluna.
Donaria el que fos per poder creure una altra vegada en les fades, com quan era petit, i poder ballar amb elles totes les nits d'estiu. Seria feliç si pogués oblidar-me d'una pel.lícula, una cançó, un petó. Per poder gaudir d'aquests una i una altra vegada com si sempre fos la primera.
Canviar d'opinió respecte a les meves pors i preocupacions; per deixar-les enrere i fer-me més valent.
M'agradaria ser una abraçada, poder ser capaç de transmetre amor, alegria, enyorança, desig, eufòria... ser una mostra de sentiment espontani i pur entre dues persones que s'estimen.
M'agradaria ser un ocell, lliure i feliç... Els límits del seu infinit viatge per tot el blau del cel només els fica la seva imaginació.
Desitjaria ser un pintor, agafar un full i plasmar en ell sentiments, pors, alegries, paisatges, persones... Ser amic del llapis i el pinzell i viatjar arreu del món amb la meva vella bicicleta dibuixant el que veiés.
Però no em puc moure, no puc parlar, no puc recórrer món perquè sóc incapaç de caminar, volar o nedar.
I sobretot ara, al fred hivern, per a mi una època trista i de soledat, quan em torno gris, em cauen les fulles i els ocells ja no vénen a fer-me companyia, m'agafen ganes de trencar aquest silenci obligat i cridar tot allò que he vist, viscut, patit, pensat, sentit... aquests dos-cents anys de pausada vida, sempre arrelat al mateix sòl on un dia, quan era una petita llavor, vaig decidir caure. Però crec que no faré mai cap d'aquestes coses perquè se suposa que els arbres... no fan això.
Algun dia em cansaré d'estar quiet i llavors tot serà diferent... Potser sí, potser no...

 

Aquest relat obtingué el Primer Premi en el Concurs Literari de l'Escola Elisabeth 2009, en la Categoria de 3er. i 4rt. d'ESO i la Modalitat de Narració

Darrera actualització ( 26/01/2010 13:29:27 )

comentaris  (0) Comentaris

 

Articles relacionats

RECORDS DE LA MEVA INFÀNCIA

15/11/2009 | GERSON HARNETTY | EL RELAT

EL CUENTO DE LA FELICIDAD

05/12/2008 | L. G. | EL RELAT

ELLA

05/11/2008 | ALEJANDRO ALVAR GARCÍA | EL RELAT

UN NADAL DIFERENT

05/10/2008 | DACS | EL RELAT

 

<< < 1 2 > >>

CERCADOR

Cercar

LA FRASE DEL DIA

Els vicis vénen com a passatgers, ens visiten com a hostes i es queden com a amos.

Confuci (551-479 a.C.)

(+ veure'n més)

carretera i manta segon trimestre 2010

programaciotasprimavera

Ajudem a Haití

Publicitat

Descarrega't la revista en Pdf

facebook

 

Qui Som | Contacta | Avisos legals

Copyright © 2010. Saloumagazine - Revista independent. Tots els drets són reservats. Versió v.1.0