Sóc pescador és un dels poemes que l'Esteve Tomàs va escriure l'any 1991, amb motiu de la celebració de la Festa del Calamar i que, musicats i convertits en cançons marineres pel mestre Vicente Serrano, constitueixen un dels símbols dels pescadors de Salou. L'Esteve és un salouenc de soca-rel i les seves aportacions al patrimoni històric, cultural i social de la nostra població han estat incomptables.
Nascut a Salou l'any 1945, l'Esteve Tomàs destacà ben aviat com a membre de diverses associacions locals, com el Sindicat d'Iniciatives i Turisme, els Cavallers del Porró, la Unió Esportiva Salou, el Patronat Municipal de la Torre Vella, la Comissió de Festes i l'Associació de Ciutadans Pro-Segregació de Salou.
La joventut, la cultura i tot allò relacionat amb Salou, han estat una inquietud constant en la seva vida. L'any 1975 crea la Festa del Calamar. El 1976 funda el Casal de Salou, des d'on l'any següent impulsa el Butlletí del Casal de Salou, una revista de caire local per als associats d'aquella entitat. De la mateixa forma, des de l'Associació de Ciutadans Pro-Segregació de Salou, es fa càrrec l'any 1981 de l'edició d'un dossier-llibret que portà el nom de Salou Lliure. L'any 1990 contribuí a la creació del Centre d'Estudis Salouencs. El 1992 aconseguí que tornessin a cantar-se caramelles pels carrers de Salou. L'any 2000 veu la llum el seu llibre Reculls de records, un recorregut per aquell Salou dels inicis des de la visió dels seus records personals.
Vinculat a la Caixa de Tarragona des de 1968, dirigí l'oficina de Salou fins al 1995, any en què passà a dirigir diverses oficines a Tarragona fins a l'any 2005. Des d'aquesta entitat, fomentà la creació de la Sala d'Exposicions de Caixa Tarragona a Salou, l'any 1988. Fou nomenat jutge de pau de la nostra vila l'any 1990, escollit regidor de l'Ajuntament el 1995 i designat aquell mateix any conseller del Consell Comarcal del Tarragonès.
L'any 1992 rebé el reconeixement de l'Associació de Veïns Salauris per la seva trajectòria, sent nomenat Salouenc de l'Any. Avui l'Esteve està jubilat i dedica el seu temps lliure a fer les coses que sempre li han agradat, com escriure, pescar i estudiar música i, per damunt de tot, estar amb la família, gaudir de la seva néta i compartir moments amb els més íntims. Té, tanmateix, la senyera del seu Salou ben clavada al cor i sempre li durà. No us estranyi gens, doncs, que sense que ens haguem d'esperar gaire, ens sorprengui amb noves aportacions a aquest patrimoni que ell tant ha contribuït a crear i que avui ja pertany a tots els salouencs.

SÓC PESCADOR

Sóc pescador
d'un poble que ja té nom,
és
a la vora de la mar,
el racó més bonic del món.

Platges de fina sorra,
roquers dolços i suaus,
peixos de tota mena
que dansen entre les naus.

Sóc pescador
d'un poble que té un vell far
i
en la fosca nit il.lumina
els bons camins de la mar.

Palmeres i flors,
boscos plens de pins,
gavines que al cel dibuixen
el nom de SALOU, mar endins.

Sóc pescador
d'un poble que ja té port,
aquí
amarraré la meva barca
quan m'arribi la mort.